Un any més, entitats, associacions i empreses del col·lectiu LGTBI de Catalunya ens reunim per celebrar plegades el Pride, la gran festa de l’Orgull.

El 28 de juny és per nosaltres una data molt important de reivindicació i de denúncia, perquè, malgrat tots els importants guanys que hem aconseguit, el nostre col·lectiu encara pateix la discriminació, l’assetjament, el rebuig i la invisibilització per part d’una gran part de la societat. I mentre no aconseguim posar fi a tot això, continuarem reivindicant i denunciant; tant com calgui, fins que no només a Barcelona, no només a Catalunya, sinó arreu del món, el col·lectiu LGTBI sigui tractat amb respecte, igualtat de drets i dignitat.

Però el 28 de juny és també una data molt important de celebració, de festa, d’alegria i de joia; una data per sortir als carrers i cridar amb orgull i empoderament que ens sentim bé sent com som, com un acte d’agraïment a totes les persones que abans que nosaltres han lluitat per defensar els nostres drets, i com un acte de visibilitat que serveixi per a les persones que vénen al darrere com a referent i com a esperança, per demostrar-los que la felicitat s’aconsegueix vivint el que se sent, estimant lliurement, relacionant-se sense tabús i formant la família que es somia.

Es pot. I tant que es pot!

I per ajudar a construir aquest món millor, sense discriminació i amb llibertat,

DENUNCIEM:

• Que les persones del col·lectiu LGTBI continuem patint bullying a les escoles i instituts, als llocs de treball, als centres de gent gran i fins i tot dins les nostres pròpies famílies.
• Denunciem que el bullying o assetjament és un acte de violència i, com a tal, no es pot tolerar. I molt menys quan va dirigit a menors, tan desprotegits i vulnerables mentre estan formant la seva identitat i construint les seves personalitats.
• Tampoc quan s’adreça a persones en situació de vulnerabilitat, com són les persones grans, les persones transsexuals i transgènere, i aquelles amb alguna dependència, ja sigui per malaltia, pobresa o necessitats d’atenció psíquica o psiquiàtrica. Les seqüeles psicològiques de l’assetjament escolar o durant la infància duren tota la vida i afecten de forma evident l’estabilitat emocional de les víctimes.
• Denunciem que, tot i l’aprovació de la Llei contra la lgtbfòbia, les situacions d’assetjament, agressió verbal, exclusió social i agressió física continuen produint-se amb certa impunitat.
• Denunciem legislacions sobre donació de sang que identifiquen tot el nostre col·lectiu amb pràctiques de risc, i donem suport a la lluita per la igualtat de les companyes i companys de països com França, on encara avui està prohibit donar sang als homes homosexuals. No podem permetre homofòbia institucional en l’àmbit de la Unió Europea que vulneri drets fonamentals.
• Denunciem que la lgtbfòbia mata! Ens arriben cada setmana notícies de criatures i adolescents que es suïciden perquè no poden continuar patint l’assetjament a què són sotmesos, ja sigui pel fet de ser persones LGTBI o per ser identificades com a tals. La solitud absoluta i la sensació de no poder sortir mai del pou on les han abocat se’ls fa impossible de superar.

RECLAMEM:

• Que des de les institucions de poder i les administracions públiques es mobilitzin tots els recursos necessaris (econòmics i humans) per aplicar de manera efectiva la llei contra la lgtbfòbia.
• Reclamem que s’impulsi un programa obligatori de formació per a tot el funcionariat (sanitari, administratiu, educatiu, judicial…) per donar a conèixer la llei contra la lgtbfòbia i visibilitzar de manera positiva el col·lectiu LGTBI amb tots els seus drets i deures.
• Reclamem que des de les institucions i els propis centres educatius es treballi intensament per a la creació d’escoles segures, on totes les criatures puguin viure amb total respecte i llibertat la seva orientació afectiva-sexual, la seva identitat de gènere i la seva realitat familiar.
• Reclamem que les escoles i instituts comencin a visibilitzar la diversitat afectiva-sexual i familiar a les aules, i que aquests temes es treballin de forma transversal en tots els nivells educatius, des d’infantil fins a l’àmbit universitari.
• Reclamem que els mitjans de comunicació i el món de la publicitat s’impliquin encara més en la visibilització de la realitat LGTBI, en tot el seu ampli espectre i en totes les etapes de la vida.
• Reclamem que les pròpies persones que formem part del col·lectiu LGTBI visquem amb orgull la nostra realitat afectiva-sexual, d’identitat de gènere i familiar; que la fem visible en tots els àmbits de la nostra vida, sense vergonya ni autolimitacions, amb orgull! I que, davant qualsevol indici de discriminació o assetjament homòfob, denunciem! No en podem deixar passar ni una! Cap agressió homòfoba ha de quedar impune!

VOLEM:

• Mantenir els drets que hem conquerit amb anys i anys de lluita. Els drets es conquereixen, però també es poden perdre. No deixem de reivindicar-los i ampliar-los; hem d’exercir-los i exigir-los.
• Construir un món millor, de llibertats i respecte a la diversitat, però no només sobre el paper, sinó amb fets reals.
• Que les noves generacions creixin amb una consciència de respecte i d’integració de la realitat LGTBI, que erradiquin el bullying LGTBI i defensin els drets del nostre col·lectiu com a drets de la seva societat, com a drets humans.
• Transmetre a les criatures i adolescents LGTBI que no estan soles, que hi ha moltes persones treballant perquè elles puguin viure la seva realitat amb naturalitat, sense traumes, d’una manera sana i feliç.

Sortir de l’armari fa que la vida millori!