Exposició “TANIA, LA DONA TRANS QUE VA DESAFIAR EL FRANQUISME” Fotografies de Luca Gaetano Pir

Tania Navarro va néixer el 6 de gener de 1956 a Barcelona, en plena dictadura de Francisco Franco, i va créixer en una societat on la seva identitat restava oculta fins i tot per ser anomenada. Des de molt petita va saber que era diferent —una nena en un cos que la mirada social no reconeixia—, i aquesta certesa primerenca la va portar a remoure des de l’àmbit íntim fins al públic, del privat al col·lectiu. La seva infantesa, com ella mateixa diu, és “una infància que mai no vaig tenir”: amb només vuit anys robava la roba de la seva germana per ballar a la fira, i amb nou va ser internada en un reformatori religiós, on l’anomenaven “fill del dimoni”, la rapaven i la sotmetien a càstigs que no eren només individuals, sinó també el símptoma d’una època que criminalitzava la diferència.

L’adolescència la va trobar empresonada a la presó Model de Barcelona amb només setze anys, sota l’aplicació de la llei de perillositat que perseguia homosexuals i persones trans com si la seva identitat fos un delicte. També va passar pel psiquiàtric de Sant Boi, on relata haver estat sotmesa a teràpies d’electroxoc per “curar” allò que no era cap malaltia, sinó l’afirmació de la seva pròpia vida.
Tanmateix, la Tania no va restar en silenci: als anys setanta va emergir com a vedet i artista de cabaret a sales de Barcelona, Madrid i altres ciutats, traslladant la seva presència a l’escenari i desafiant els límits imposats per la moral dominant. I al 1977, en ple procés de transició espanyola, va ser una de les primeres dones trans a participar en la manifestació de l’Orgull LGTBI de Barcelona, quan sortir al carrer suposava un acte de valentia conscient perquè encara s’hi jugava la vida.